JPG, PNG o WebP: quin format has de fer servir?

En una línia: les fotos, en JPG o WebP; els gràfics i la transparència, en PNG o WebP. Abans de passar a WebP, comprova que el lloc on pujaràs la imatge l’accepta.

JPG (també escrit JPEG) desa les fotos de manera compacta descartant detalls fins que l’ull rarament percep. Gairebé tots els llocs web, aplicacions, serveis de correu i marketplaces l’accepten, i per això és l’opció més segura quan dubtes.

Els seus punts febles són les vores nítides i els colors plans. El text, els dibuixos de línia i les captures de pantalla s’omplen d’halos borrosos, i JPG no admet transparència. Cada vegada que s’edita i es torna a desar, un JPG perd una mica més, així que conserva l’original i exporta a partir d’aquest.

Per reduir un JPG sense canviar-ne el format, fes servir el compressor d’imatges; per provar WebP, fes servir JPG a WebP.

PNG és un format sense pèrdua: cada píxel es conserva exactament com era. Per això és adequat per a logotips, icones, captures de pantalla d’interfícies i qualsevol cosa amb text, i admet transparència completa, incloses vores suaus i ombres.

El preu és la mida. Una foto desada com a PNG sol ocupar diverses vegades més que un bon JPG. Al Web Almanac 2024 d’HTTP Archive, el PNG medià del web feia servir 3,8 bits per píxel, davant de 2,0 en JPG i 1,3 en WebP.

Si un PNG conté una foto, converteix-lo. Si conté un gràfic, comprimeix-lo com a PNG o prova PNG a WebP, que conserva la transparència.

Google va dissenyar WebP per al web, i funciona de les dues maneres: amb pèrdua com JPG o sense pèrdua com PNG, amb transparència en tots dos casos. Segons Google, els fitxers WebP sense pèrdua són un 26% més petits que els PNG, i els WebP amb pèrdua, un 25–34% més petits que JPG comparables.

Tots els navegadors principals actuals mostren WebP: al voltant del 97% dels navegadors en ús, inclòs Safari des de la versió 14. El problema és fora del navegador. Algunes plataformes encara no accepten pujar WebP: Amazon, Etsy i Mailchimp, per exemple, admeten JPG i PNG, però no WebP.

Convertir tampoc no garanteix una millora. Un logotip senzill o una captura de pantalla amb pocs colors poden ocupar menys com a PNG. Converteix, compara els dos fitxers i queda’t el més petit.

1. 01La imatge necessita transparència? Fes servir PNG, o WebP on s’accepti.
2. 02És una foto o una imatge realista? Fes servir JPG, o WebP al teu propi lloc web.
3. 03És una captura de pantalla, un gràfic, un logotip o text? Fes servir PNG; després prova WebP i compara els fitxers.
4. 04On es pujarà? Assegura’t que la plataforma accepta el format; si no, queda’t amb JPG o PNG.
5. 05Comprimeix el fitxer final, sigui quin sigui el format.

Per conèixer les mides i els límits de cada plataforma, consulta els requisits de mida d’imatge per al correu electrònic i les botigues en línia.

AVIF és un format més recent que pot ocupar encara menys, però és més lent de generar i l’accepten menys eines i plataformes. Al web continua sent poc habitual: al Web Almanac 2025, AVIF representava el 0,7% de les imatges LCP, davant de l’11% de WebP, el 26% de PNG i el 57% de JPG. Per a la majoria de llocs web, avui JPG, PNG i WebP cobreixen totes les necessitats.

• Desar les fotos en PNG per qualitat. PNG conserva el detall que ja hi ha, però no en pot afegir, i el fitxer es multiplica de mida.
• Convertir un JPG a PNG per arreglar vores borroses. El dany ja és al JPG; torna a l’original.
• Passar-ho tot a WebP sense comprovar-ho. Pot ser que el teu lloc web l’admeti, però que la plataforma de la teva botiga o l’eina de correu el rebutgin.
• Aturar-se un cop triat el format. El format marca el punt de partida; comprimir el fitxer final fa la resta.

Següent: com comprimir imatges per a un lloc web, pas a pas.